La teoria més acceptada és la qual situa el naixement dels jocs de bitlles (objecte vertical derrocat per un projectil) en els monestirs de l'Europa continental (Alemanya), en el segle IV, com part d'un ritu religiós. Els camperols tenien un pal ("Kegel") que utilitzaven tant per a defensar-se com per a realitzar un exercici físic. L'Esglèsia va personificà el "Kegel" com el "Mal" i per a atreure als feligresos els convidava a participar en un joc de "pals" dintre de l'esglèsia o possiblement en els claustres.
Els que fòssin capaços de donar al "Kegel" haurien derrocat a l'ateu i provat que eren homes temerosos de Déu; si no ho aconseguien, es considerava prova innegable de culpabilitat i vida pecaminosa, poguent reparar aquesta ofensa intentant una nova participació fins a aconseguir derrocar el "Kegel".
Posteriorment els monjos van utilitzar el joc com una forma de passar el temps lliure en la solitud dels monestirs. El pas del temps va modificar el nombre de pals amb que es jugava i el projectil, en principi un cant rodat, va passar a ésser de fusta.
